Particions de disc

Un disc dur físic pot ser particionat mitjançant software amb més d'una part. Les parts que queden al dividir un disc dur s'anomenen particions.

Aquestes particions poden ser primàries o exteses.
Particions primàries: Per defecte en podem crear fins a 4 dins un mateix disc dur degut a les prestacions del MBR (Màster Boot Record). Son les que es fan servir per posar més d'un sistema operatiu i per tal de que puguin arrencar sense problemes.

Particions exteses: Son creades normalment juntament amb una de primària. Van sorgir per tal de trencar el límit de 4 particions primàries i d'aquestes se'n poden fer tantes com vulguem. Aquestes particions exteses contenen les lògiques.

Particions lògiques: Es troben dins de les particions exteses amb un màxim de 23 particions lògiques dins de cada partició extesa. Aquestes particions lògiques van acompanyades de la partició primària i normalment son de formats compatibles entre ells per tal de poder-se "comunicar"

A part del tipus de particions també haurem de tenir en compte el sistema de fitxers que tindrà cada partició.
El sistema de fitxers a triar serà conseqüent del sistema operatiu que hi vulguem instal·lar o per l'us que li donarem.
En cas d'utilitzar Windows actual utilitzarem particions en NTFS o sinò també FAT, FAT32.
En cas d'utilitzar GNU/Linux utilitzarem particions en format EXT2, EXT3, EXT4, tot depenent de la versió que farem servir.

Aquestes particions poden ser útils a l'hora d'instal·lar múltiples sistemes operatius a un mateix disc ja que no és recomanat instal·lar més d'un SO a la mateixa partició.
També s'utilitza en casos de seguretat o de protecció de dades fent que la part del sistema es contingui en una partició primària i les dades o documents a una altre partició lògica així farem aconseguirem no perdre les dades en cas de fallada del sistema a la partició primària